Historia de l'Institut Investigador Blanxart

             Terrassa, 25 de juliol de 2008

L'any 2008 el nostre Institut va complir 40 anys com a institució educativa situada al barri d’Egara. En un terreny municipal cedit per l’Ajuntament, on va existir un camp d’Hockei abans no fos arrabassat per les tràgiques riuades de 1962 i on les autoritats locals franquistes havien pensat configurar una zona esportiva, es decidí construir un nou edifici en la Carretera de Castellar on es pogués cursar estudis de batxillerat.

El Blanxart, com habitualment denominem al nostre centre de Secundària, es va inaugurar el 1968 com a Escuela delegada del Instituto Nacional Sabadell-Terrassa(Arrahona-Egara) i de forma restringida amb l’admissió d’alumnes de primer i segon de batxillerat. Un any més tard, durant el curs 1969-1970, un Decret ministerial transformà la Secció Delegada de l’Institut Arrahona en un Instituto autònom, adoptant el nom d’Instituto Mixto de Enseñanza Media. L’activitat del nou Institut serví inicialment per donar resposta a la creixent demanda d’estudiants, convertint-lo en tot un referent en  la formació  i aprenentatge de molts joves terrassencs. Son temps de dictadura, caracteritzats per la repressió i l’anorreament de les institucions democràtiques i de les llibertats públiques, però també d’una profunda mutació urbana i de canvis socials importants com a conseqüència de l’arribada de fluxos migratòris.  

Les inquietuds i el desig d’estudi de nombrosos treballadors i joves de la ciutat fa que sigui realitat el batxillerat nocturn a partir del curs 1970-71. A mitjan anys setanta es produeix un creixement en el nombre de joves –molts d’ells fills d’uns terrassencs que van ser protagonistes d’un èxode que els va allunyar d’un món rural sense perspectives de futur- que assoleixen uns estudis primaris. Moltes famílies veuran com algun dels seus membres cursava i acabava per primera vegada el batxillerat. Durant el curs 1972-73 s’aprovà la proposta d’adoptar el nom d’Investigador Blanxart. Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat 1884-Barcelona 1965) va fundar i dirigir el Laboratori de Condicionament Terrasenc i registrà diverses patents, entre les quals figura un dinamòmetre continu.  Fou, d'altra banda, fundador de les Juventuts Musicals de Terrassa i publicàComentarios y poemas musicales i una Teoria física de la música.

Amb la reforma del batxillerat que introduïren els estudis de BUP i del COU, l’Institut Nacional de Batxillerat Investigador Blanxart superà l’any 1975 els 1.000 alumnes matriculats. Aquest creixement no va anar acompanyat d’una millora de les instal·lacions, fet que va propiciar tot de tipus de reivindicacions per part dels equips directius, del professorat i dels alumnes per a millorar les condicions de treball i d’estudi. Finalment, l’any 1976 es van començar les obres d’una ampliació en uns terrenys situats a la banda de l’actual carrer Granada. A principis dels anys 90 una reforma educativa (LOGSE) va propiciar un canvi en l’estructura dels estudis, configurant l’actual ESO de caràcter obligatori i els dos cursos de batxillerat. La dinàmica de l’institut va tenir que fer front a uns canvis de normes, models de convivència i un nou paper del professor, davant un ensenyament obligatori i un mateix espai compartit per alumnes d’11 a 18 anys.

Malgrat les continues modificacions legislatives i organitzatives, les dificultats per afrontar una major diversitat dins el centre o la funció social que es destina a l’Institut dins un món de permanents canvis socials i culturals, la comunitat educativa del nostre centre ha respost i continuarà responent amb professionalitat. 40 anys després, cal recordar i agrair la feina feta a tots els professors i professores –presents i no presents- que han passat pel Blanxart, a tots els alumnes i les seves famílies per la seva confiança en el treball dels professionals del nostre centre, i a tot el personal d’administració i serveis per la seva ajuda inestimable. 4o anys després, fem un cop d’ull al passat per mirar cap al futur i celebrem el llarg camí treballat, amb la satisfacció de pertànyer a la història de l’ensenyament públic de Terrassa.